La lluita per l’habitatge també és rural

La lluita per l’habitatge també és rural

Sense casa assequible i sense terra fora del mercat, no hi haurà transició agroecològica

El moviment per l’habitatge viu un moment històric. Milers de persones han omplert els carrers de les grans ciutats i les organitzacions de base impulsen la primera vaga general a l’Estat espanyol des del 2012, l’11 de novembre. La Fundació Emprius donem tot el nostre suport a les mobilitzacions. Al mateix temps, volem posar el focus en què l’especulació també buida el món rural, on les segones residències i els projectes turístics disparen els preus i expulsen qui hi vol viure tot l’any.

Quan la població fixa marxa, el poble queda com un decorat amb porticons tancats entre setmana, escoles amb menys alumnes i serveis que desapareixen. Un lloc per “descansar”, no per viure. I un poble sense veïnat deixa de produir aliments, de gestionar el bosc, de cuidar la seva gent. Deixa de ser un espai de producció i reproducció de la vida.

La transició ecosocial que necessitem, una transició decreixentista, passa per tornar a omplir el món rural de gent i de projectes agroecològics, amb pastores, formatgeres, hortolans, cooperatives de transformació. Cap d’aquests projectes no arrela si qui l’impulsa no troba una casa assequible.

La Cerdanya és segurament el cas més evident a casa nostra. Pirineu Viu denuncia que hi ha pobles on més del 80% de les cases són segones residències. Un habitatge nou no baixa dels 300.000 euros en una zona amb els salaris més baixos de Catalunya. El jovent marxa davant la impossibilitat de fer un projecte de vida.

Però el territori s’organitza. El Sindicat de l’Habitatge de la Cerdanya reclama que les noves promocions siguin per a residents i a preu assequible. La Confluència per una Cerdanya Sostenible proposa una moratòria d’obra nova que no sigui habitatge social i impulsar cooperatives d’habitatge. Pirineu Viu ha tallat la C-16 sota el lema «Territori de vida, no de pas». Al Pallars Sobirà va néixer el 2023 el primer sindicat d’habitatge de la comarca.

Més enllà de l’habitatge, el capital financer ha posat la mirada en la terra de cultiu. El 2025 els grans inversors van moure uns 1.200 milions d’euros en el negoci agrícola dels estats espanyol i portuguès, la meitat en compra directa de terra. La COAG calcula que més de 900 fons ja tenen terres a la península valorades en més de 100.000 milions. L’hectàrea s’ha encarit un 13,8% en quatre anys. Qui controla el sòl fèrtil, controla la vida. No podem deixar que el capital financer controli aquests recursos.

Cal pressionar les administracions, limitar les segones residències, frenar els projectes turístics que expulsen població i protegir el sòl agrícola. Però també cal autoorganitzar-nos per treure terres i habitatges del mercat especulatiu i posar-los al servei de projectes comunitaris i cooperatius.

Hi ha experiències que demostren que és possible. A França, Terre de Liens fa vint anys que compra finques amb l’estalvi de la ciutadania. Avui més de 23.000 persones hi participen, i ha adquirit més de 420 finques i 13.000 hectàrees on s’han instal·lat prop de 900 pageses i pagesos. Aquestes terres no es tornen a vendre.

A això també ens dediquem a la Fundació Emprius. Cada hectàrea i cada casa que traiem del mercat és un espai on podran arrelar projectes de vida. No ho podem fer soles. Fes-te sòcia d’Emprius o fes una donació, que és desgravable. I t’esperem el 28 de novembre al III Congrés «Sentit Comunal», a l’espai Núria Social d’Olot, on parlarem de com gestionar en comú l’aigua, la terra, el foc i l’aire.

–

Fonts:

http://www.elpunt.cat