Sentit Comunal

Joel Baró Mas

Veí de Lladrós (Pallars Sobirà), vinculat al teixit social i coneixedor del fet comunal a la Vall de Cardós, ha participat en diferents iniciatives a la seva comarca donant valor a l’organització comunal com a instrument veïnal en la governança dels recursos als pobles del Pirineu. Actualment exerceix d’alcalde de Vall de Cardós com a membre d’una agrupació d’electors.

La major part de la superfície d’aquest municipi són béns comunals, que estan regulats per les ordenances municipals sobre el seu ús i aprofitament, reconeixent el paper dels comuns de veïns en la seva gestió.

Alba Rivas Fernández

Comunera i presidenta de la Comunitat de Muntanyes Veïnals en Mà Comuna Cabenca-Revolta (Galícia). Col·laboradora activa de vàries associacions locals (Alarma Na Terra de Montes i altres). Participa ocasionalment en les Brigades Deseucaliptitzadores. Es considera foliadeira i aldeanista.

Implicada a la Rede de Áreas Conservadas por Comunidades Locais, que recentment ha publicat l’“Atlas de áreas conservadas por comunidades locales”.

Anna Sínia

Cistellera i teixidora amb fibres vegetals, cocreadora de l’Associació Terra de Mans, que incidia en el desenvolupament rural i la recuperació d’oficis antics. Treballa per a la divulgació i preservació de sabers ancestrals, en favor del manteniment d’una relació simbiòtica amb el territori. Utilitza la cistelleria com a eina de transformació social col·laborant amb associacions de salut mental per a una psiquiatria respectuosa amb les persones.

Miguel Berbel Sánchez

Va participar en col·lectius rurals i periurbans com Bajo el Asfalto está la Huerta! i Los Apisquillos, defensor de la no especialització i familiaritzat amb tasques agrícoles, ramaderes, de fusteria (així com les seves transformacions i elaboracions vàries) dins de xarxes agroecològiques. Compagina l’activitat agrícola amb la de formador.

Ha escrit “La guadaña moderna. Picado, afilado y técnica de siega. Posibilidades autogestionarias en la pequeña y mediana escala” i “Apuntes agrícolas. Nuestra práctica en las huertas colectivas de autoabastecimiento. Hacia la autonomía alimentaria, horticultura anticapitalista”.

Jasone Mitxeltorena Ozkaritz

Indagadora de les arrels profundes de la(es) nostra(es) cultura(es), cosa que la va portar a participar a la iniciataiva Auzolan, sent autora del llibre “Auzolanaren kultura. Iraganaren ondarea, orainaren lanabesa, etorkizunaren giltza” (La cultura de l’Auzolan. Llegat del passat, eina del present, clau del futur).

Ateneu Rural cal Cisteller

Espai vinculat xarxa de masies, entitats i persones del Penedès que des de fa anys fomenta el suport mutu i els treballs comunitaris “a tornallom” caminant cap a l’autosuficiència rural comunitària. La finca s’ha comprat a través d’un procés col·lectiu, sent la Fundació Emprius la propietària legal, que fa una cessió d’ús vitalícia.

Escola Orígens

Centre de formació i d’acció social on es promou el coneixement de les diferents tècniques constructives i materials idonis per a una construcció respectuosa amb el seu entorn i els éssers vius que s’hi relacionen. Escola-Taller adreçada a tothom, tant professional com no professional, que es vulgui enriquir a través de la bioconstrucció i especialment al públic més jove, amb l’objectiu de forjar una base ben ferma de les generacions amb més futur d’aquesta societat. Es troba a Les Planes d’Hostoles (la Garrotxa).

Escuela de los Pueblos

Espai formatiu-experiencial amb dos objectius principals: la formació de promotors de vida que afavoreixin la revitalització i defensa dels nostres territoris, i la creació d’un espai de formació per al moviment social que serveixi per enfortir els llaços entre els entorns rurals i urbans. Comptarà amb formacions tècniques en agroecologia i fructicultura, ramaderia extensiva, gestió forestal… oficis com la fusteria, la construcció, la ceràmica o la ferreria, la salut comunitària o la comunicació social, sempre amb un enfoc comunitari, fer per i per al poble.

L’Atelier Paysan

L’Atelier Paysan (França) dóna suport als agricultors en el disseny i la fabricació de maquinària i edificis adaptats a l’agroecologia pagesa. En tornar a involucrar els productors en les decisions relacionades amb l’equipament agrícola, recuperem col·lectivament l’autonomia tècnica. Analitzant els factors que ens lliguen al sistema agrícola industrialitzat, un sistema en què les polítiques públiques i els interessos particulars ens limiten, ens capacitem per transformar el nostre camp i el nostre sistema alimentari.

Berguedana de Folklore Total

Associació per a la recuperació, estudi i divulgació de músiques i danses tradicionals dels Països Catalans amb especial atenció a aquelles de la comarca del Berguedà. Grup d’amants de la música i la dansa tradicional que oferim el nostre repertori a tothom qui el vulgui escoltar i ballar. Amb el que recullen de la seva activitat, promouen la publicació de llibres de recuperació de la cultura popular local.

Museu Comarcal de Berga

El Museu Comarcal de Berga és el punt de promoció i comercialització de turisme cultural de la ciutat, obert tant al visitant com al públic local. Organitza les visites a la Casa de la Patum, on s’exposen les comparses d’aquesta emblemàtica festa popular de Berga.