[Presentacions i crònica] Jornada «Els béns comunals en l’actualitat» a la UB
Presentacions amb les diapositives de les ponències disponibles aquí:
https://web.ub.edu/ca/web/facultat-dret/w/presentacions-del-seminari-%C2%ABels-b%C3%A9ns-comunals-en-l-actualitat%C2%BB-de-la-cl%C3%ADnica-jur%C3%ADdica-en-medi-ambient
–
El passat 15 de juny, més de 40 persones vam assistir a la jornada “Els béns comunals en l’actualitat”, omplint el Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
La jornada va ser organitzada des de la Clínica jurídica en medi ambient, coordinada per Àlex Peñalver i Cabré i el projecte de recerca GOBCON, del qual Vicenç Aguado i Cudolà és investigador principal. Des d’Emprius hi vam col·laborar, sobretot contribuint a la difusió de l’acte.
Les persones assistents érem de perfils diversos i de diferents parts del territori, moltes de fora de l’àmbit acadèmic. Hi va haver moltes aportacions interessants en les intervencions del públic al final de cada sessió. Tot plegat sembla mostrar que el tema genera un gran interès i molta gent el percep com a important, malgrat el gran desconeixement social que hi ha al respecte.
Les ponències foren molt enriquidores. Va ser un dia en què es va reunir moltíssim coneixement sota diferents perspectives al voltant d’un tema molt complex, extens i polièdric.
A continuació repassem, de manera parcial i molt resumida, algunes de les qüestions que es van tractar.
En la primera sessió, “Origen, evolució i situació actual dels béns comunals”, Jacinto Bonales Cortés, Doctor en Història, va fer un repàs històric en relació amb els béns comunals a Catalunya, contemplant els darrers 1.200 anys i visibilitzant algunes grans diferències entre la Catalunya emfitèutica, la Catalunya “Nova” i la Catalunya en franc alou (nord-occidental). I va introduir la importància de la nova “sagrada propietat perfecta” de la revolució liberal, el centralisme del nou model d’Estat i el desastre ambiental que això va suposar, tot acabant amb alguns apunts sobre la situació actual. Ismael Vaccaro Ribo, antropòleg i investigador del CSIC, va explicar les aproximacions a la propietat i a la gestió comunal des del punt de vista de característiques socials d’ús, contraposat i complementari a l’enfocament de les definicions legals. Va introduir-nos en la teoria de la propietat i la teoria de l’acció col·lectiva, i va posar com a exemples els comunals del Pallars Sobirà i del Pirineu, revisant la seva trajectòria en els darrers segles i la seva realitat actual.
En la segona sessió, “Naturalesa, titularitat i aprofitament dels béns comunals”, Eloy Colom Piazuelo, professor titular de dret administratiu, va fer un repàs exhaustiu sobre l’efecte de la Llei de Desamortització Civil –o Llei de Madoz (1855-1924)–, i totes les actuacions legals posteriors associades, que van expropiar i vendre milions d’hectàrees de comunals als pobles. La combinació de la institució de la nova propietat liberal i de la desamortització civil va generar un trencament profund i radical en la societat. Els béns que es van aconseguir exceptuar de les desamortitzacions i van quedar majoritàriament com a “bienes de aprovechamiento común” en la nova realitat liberal, ja no eren els comunals del règim anterior. Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu, va parlar sobre la teoria dels commons i la governança comunitària, i sobre les aportacions d’Elinor Ostrom, qui va guanyar el Premi Nobel d’Economia amb l’estudi “Governing the Commons” –que va refusar, a partir de l’estudi de molts casos, les tesis de Hardin en relació amb la suposada “tragèdia dels comuns”–. Es van aportar diferents idees i recursos sobre el foment de la participació social responsable i activa en la gestió de recursos col·lectius, com el “nudge” i el “boost”.
En la tercera sessió, “Requisits dels béns comunals i principals obstacles per a la seva recuperació”, Eloy Colom Piazuelo va aportar explicacions molt completes sobre la qüestió de la naturalesa jurídica dels béns comunals en l’actualitat, diferenciant tres moments: el previ al Codi Civil de 1889, el posterior a aquest i el posterior a la rectificació d’aquest. També va abordar el règim jurídic dels béns comunals, i les seves condicions d’inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat. Malauradament, Miriam Anderson, professora titular de dret civil que aportava una altra ponència en aquesta sessió, no va poder assistir a la jornada.
En la darrera sessió, “Vies de protecció dels béns comunals”, Mari Cruz Borlado Palomino, Registradora de la Propietat de la Seu d’Urgell, va exposar les problemàtiques habituals que existeixen en relació amb els béns comunals actuals, així com els processos necessaris de cara a immatricular o reclamar revisions pel que fa a la propietat. Va explicar la diferència entre béns comunals “típics” i “atípics”, sent els segons societats civils de titularitat privada. Domènec Sibina i Tomàs, professor titular de dret administratiu, va continuar tractant la temàtica, a través de diferents casos –com el del forest d’Estremera–, sentències i jurisprudència concreta.
–
El programa de la jornada es pot descarregar aquí:
– PROGRAMA DE LA JORNADA –




