Ajuda mútua i treball col·lectiu: Anys recuperant el «tornallom» i el projecte d’un Ateneu Rural al Penedès

«Resulta fonamental realitzar un exercici de memòria històrica
per recuperar de l’oblit i de la subsumpció al capitalisme
tots aquells aspectes de la vida dels nostres avis i àvies que s’havien construït
com a part del treball i la gestió comuna, la qual, en molts casos, era autogestió
al marge fins i tot de la lògica estatal.»

(Ponent Coopera, «Els fils de la memòria i el treball a jova», 2019)

«A pagès, l’un fa l’altre», es deia. Hi ha qui encara ho diu, i ho posa en pràctica.

En l’àmbit rural, des de temps immemorials i fins no fa tant [1], havien tingut moltíssima importància diferents formes i dinàmiques d’ajuda mútua i treball col·lectiu. La gent molt sovint s’ajudava quan feien falta mans, des d’una lògica de la reciprocitat: se sabia que avui tu ajudaves qui ho necessitava, i demà potser ho necessitaves tu i rebies l’ajuda dels altres. Moltes vegades, els dies de feina col·lectiva s’organitzaven i es planificaven.

Hi havia dies que la gent s’ajuntava per fer treball col·lectiu per al comú de veïns: mantenir, arreglar o construir infraestructures col·lectives. S’havia anomenat, per exemple, «treball a jova» o «fer comú».

En altres ocasions, es dedicaven jornals de treball col·lectiu rotativament per fer treball col·lectiu per a particulars, ajudar diferents cases amb les feines que s’haguessin de fer. S’anomenaven, per exemple, «tornallom» o «tornajornal».

S’ha d’entendre que, abans de l’anomenada «revolució verda», al camp hi havia moltíssimes feines que tenia sentit fer-les en col·lectiu. Era una qüestió molt lògica i necessària, però que tenia a més components molt interessants pel que fa a enfortir el teixit social, el sentiment de pertinença i les relacions «econòmiques» en les quals tenien pes criteris morals i del bé comú.

Recuperant el «tornallom» cada setmana

Al Penedès, des de fa 15 anys, diferents xarxes de gent han recuperat la pràctica del tornallom.

Actualment, cada dimecres hi ha una xarxa de persones de 6 masies de la comarca, situades les més distants entre elles a uns 25 quilòmetres de distància. Cada setmana una casa és «l’amfitriona»: decideix quina feina es farà, prepara el que faci falta perquè es pugui fer, cuina un dinar per a tothom, i rep el fruit d’aquesta feina. Aquesta xarxa de gent va començar els primers sis anys trobant-se de manera irregular, en moments de veremes, matances, collites, segues, sembres… I fa nou anys que es troben setmanalment.

Assisteixen una o dues persones de cada casa, i cada setmana va rotant la casa amfitriona. A l’hora de dinar, parlen i planifiquen les següents jornades, així com altres projectes comuns i propostes col·lectives, com ara les trobades de la Xarxa de la Terra o recentment el projecte de l’Ateneu Rural.

També a la mateixa comarca, cada dilluns es troben, seguint la mateixa lògica, una altra xarxa de persones de 10 cases de Font-rubí. Aquesta inclou perfils força variats: un ampli ventall d’edats, persones del poble de tota la vida i persones que hi han vingut a viure els últims anys… En temps de confinament en relació al Covid, la gent del poble va tenir la necessitat de donar-se suport i tenir espais de socialització. Va sorgir la idea de promoure col·lectivament que cada casa tingués el seu hort i el seu galliner, com a mesura d’autoabastiment i sobirania alimentària, i d’activar un grup de consum on encarregar col·lectivament diferents productes. Amb l’impuls i l’entusiasme col·lectiu, totes aquestes cases s’hi van veure en cor, i així va sorgir una segona dinàmica de tornalloms setmanals, que partia de l’experiència de la dels dimecres, en la qual una casa de les participants era de les de Font-rubí: Cal Cisteller.

D’aquesta xarxa han sortit projectes molt interessants, com ara un nou petit ramat de cabres que pastura als voltants del poble.

Quan la gent es troba, es fan feines com ara podar, sembrar, segar, netejar corrals o galliners, fer obres a casa, construir, ampliar o reparar infraestructures, veremar, collir… Qualsevol feina que es pugui fer en col·lectiu i que la casa amfitriona proposi perquè li convé.

A més, ara mateix, a banda d’aquests dos dies setmanals, algunes cases dels dos tornalloms es troben altres dies bilateralment, com a dinàmica a dues bandes, per treballar setmanal o quinzenalment plegats, i així donar-se suport en feines que estan fent en comú i poden avançar més i millor ajudant-se. Sembla que la dinàmica de l’ajuda mútua i el treball col·lectiu, quan funciona bé, es contagia i s’estén.

Aprenentatges i motivacions. Una iniciativa a replicar!

Aquests espais de tornalloms són una manera molt interessant d’aprendre coneixements útils molt diversos. Molta de la gent que hi participa, i organitza feines relacionades sovint amb la producció d’aliments, no ve de família de pagès. Ha anat aprenent amb els anys, de l’altra gent que hi participava, a través de les jornades de feina col·lectiva i la pràctica.

Segons els participants, és una dinàmica que aporta molt, a diferents nivells, a més de la mateixa feina feta: espais de socialització i de generació de vincles d’amistat i confiança, una manera de conèixer gent de la comarca, que a vegades pot ser una manera que surtin altres iniciatives, de trobar feina…

Un dels reptes que comenten alguns dels participants és la conciliació d’aquest tipus d’organització de treball col·lectiu amb la jornada laboral assalariada de la gent. Has de tenir una jornada flexible o reduïda per poder dedicar un dia a la setmana a treballar seguint aquest tipus de lògiques comunitàries i de suport mutu.

En aquest sentit, també comenten que l’accés a l’habitatge és una qüestió fonamental, perquè tenir accés a un habitatge de propietat o a un habitatge a un preu assequible és el que permet poder dedicar més temps i energies a formes de treballar sota aquestes lògiques més comunitàries i d’autoabastiment.

Des d’Emprius pensem que aquest tipus d’iniciatives, en aquest com a experiències madures i consolidades al llarg de varis anys, són molt interessants, i s’haurien de donar molt més a conèixer, de cara que més gent volgués fer passes cap a la posada en marxa d’aquest tipus de dinàmiques i formes de viure, d’habitar el territori, de relacionar-se i organitzar-se. Moltes vegades, ni se’ns passen pel cap aquest tipus d’iniciatives perquè ens falten referents.

Cal Cisteller: projecte d’Ateneu Rural al Penedès!

Amb tot aquest bagatge a la comarca, de tornalloms, projectes productius col·lectius i relacions comunitàries teixides al llarg dels anys, s’està impulsant un Ateneu Rural a Font-rubí, aprofitant l’oportunitat que ha sorgit d’adquirir col·lectivament la propietat de Cal Cisteller, una de les cases que més protagonisme ha tingut en aquests processos d’aquests anys que hem descrit.

Es vol crear un espai multifuncional, amb una part d’habitatge i una part social i productiva, que enforteixi la xarxa de suport mutu entre les masies i pugui acollir i ser un banc de llavors per a noves propostes col·lectives que fomentin els vincles comunitaris i consolidin els projectes ja en marxa. L’objectiu és donar resposta a les necessitats vitals de la comunitat rural, tot promovent l’autosuficiència comunitària i el bé comú.

El concepte d’«ateneu rural» s’encunya des d’aquest projecte, i sembla que està tenint bona rebuda i encaixa molt bé per transmetre l’esperit de tot allò que es vol seguir promovent.

Des d’Emprius col·laborem en la campanya de donacions solidàries per fer possible aquesta adquisicó col·lectiva.

Trobareu tota la informació aquí: