Vanessa Freixa

Té un petit ramat de 8 ovelles i un hort. Acostuma a fer troc amb el que produeix. És llicenciada en Belles Arts i postgrau en Gestió Cultural, el seu treball s’ha centrat sempre en aprofitar els recursos del territori amb l’objectiu d’empoderar les poblacions locals. Va ser responsable de l’Escola de Pastors de Catalunya (2009-2017), del projecte Xisqueta que treballava la dinamització del pastoralisme a través de la llana i sòcia/treballadora de l’empresa de dinamització rural, mOntanyanes.

Des del voluntariat l’any 2003 va cocrear l’Associació Rurbans que dinamitza processos de participació a la comarca del Pallars Sobirà amb l’objectiu de debatre el model territorial, d’aquí sorgeix el que posteriorment va ser mOntanyanes i l’Escola de Pastors. Actualment participa al grup Sobiranies al Pallars Sobirà afavorint els debats sobre l’emergència climàtica i energètica. Implicada també en moviments de defensa i autonomia de la pagesia al Pirineu.

Es dedica a la creació artística, la divulgació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. Col·labora amb l’editorial Savanna Books i la revista Pantera generant continguts i fent la coedició de llibres com “Llavors. Som la Regeneració”. Ha codirigit el documental El no a l’os i col·labora en diversos mitjans amb articles vinculats a la ruralitat.

L’accés a la terra és la problemàtica principal que tenim i tindrem per tal d’afavorir una pagesia familiar en quantitat, que sigui dinàmica i que pugui portar a terme una pràctica agroecològica que sigui inspiradora per a altres; convertint-se d’aquesta manera en una de les solucions per enfrontar-se a la crisis climàtica i social.  És d’urgència, doncs, iniciar processos de facilitació de la terra que permetin reproduir aquesta utopia necessària per a totes.

Cecile Thevenot

Armand Simón

Viu a Altron des de fa vint-i-set anys, és membre de la junta de l’associació de veïnes i de la federació de cases de turisme rural de Lleida. Ha passat per diversos moviments socials i militàncies: estudiantil, antimilitarista, ecologista, antiglobalització, en defensa de l’habitatge, sindical i independentista. Està afiliat a la CUP i la CGT. Forma part del sindicat d’habitatge del Pallars Sobirà, la Xarxa d’Economia Social del l’Alt Pirineu i de la plataforma Stop Jocs Olímpics-Pirineu Viu.

Organitza amb altres persones la fira de natura del Pallars des de fa divuit anys. Col·labora amb la Plataforma Contra l’Autopista Elèctrica i la PAH-Pallars. Participa al grup Sobiranies afavorint els debats sobre l’emergència climàtica, energètica, les problemàtiques del sector primari a la muntanya i d’altres qüestions relacionades amb el col·lapse del sistema capitalista. Administra diversos grups per promoure l’ús compartit de l’automòbil privat i difondre notícies, activitats i convocatòries relacionades amb els Pallars.

És imprescindible evitar que el capital financer acapari terres, cal recuperar les lluites globals perquè soles no ens salvarem, forçar una agenda política encaminada a la planificació dels recursos naturals i donar valor al món rural i a la simplicitat.

Natacha Filippi

Doctora en història, sòcia de l’Aresta Cooperativa i dels Corremarges, membre de l’Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall del Corb i implicada en associacions i col·lectius diversos. És investigadora, dinamitzadora i divulgadora en els àmbits de l’etnobotànica, la transició agroecològica i la sobirania alimentària.

Des del 2020, coordina els eixos d’agroecologia i gestió de recursos del projecte de dinamització transversal Territori de Vincles_Vall del Corb. Ho fa amb un enfocament sobre la diversificació agrària, el relleu generacional agrari i la silvopastura com a eina de gestió forestal sostenible. També ha participat en diferents projectes de dinamització local agroecològica i ha realitzat treballs de recuperació i transmissió de memòria local en territoris rurals, aplicant una perspectiva de gènere i analitzant la migració dels coneixements entre èpoques, comunitats i territoris així com l’evolució de la relació entre societat i paisatge.

Existeixen molts projectes col·lectius i transformadors rurals que posen en evidència la necessitat de recuperar, posar en valor i consolidar els vincles de suport mutu en els territoris rurals, base d’unes comunitats arrelades i fortes. Emprius és una oportunitat real per la consolidació d’aquestes comunitats.

Helena Guillén

Ramadera i formatgera a Montmelús, a la Cerdanya. Va iniciar el projecte de ramat en extensiu i formatgeria quan tenia 24 anys; en un principi havia de ser col·lectiu, però, de moment, ha esdevingut familiar. Des de l’època d’estudiant ha estat activa en organitzacions de barri i estudiantils. Ara a la Cerdanya, participa a la Plataforma STOP JJOO, a l’Associació Agroalimentària i a l’Ateneu Popular, tot i que el ramat i la formatgeria li deixen molt menys temps del que voldria per dedicar a altres projectes de la comarca o Pirineu.

Molt connectada amb el repte enorme de transformar el sistema agroalimentari cap a un model més just i ecològic. A la vegada, també conscient de que la lluita del sector primari per sobreviure és diària, a cada territori amb les seves concrecions. En el cas de la Cerdanya, la pressió turística i urbanística està deixant sense terra tots els productors que no en son propietaris, i hi ha una clara manca de logística i infraestructures col·lectives que permetin seguir amb la feina.

Davant de les probelmàtiques del sector primari, les productores, de manera individual, no tenim ni la força ni els recursos humans ni econòmics per no anar caient. És per això que crec que és tan necessària una organització com Emprius, que aporti el seu gra de sorra per aturar la despossessió del sector primari i per generar sortides de manera col·lectiva. L’accés a la terra i als mitjans de producció, ja siguin infraestructures o maquinària, són factors claus per la continuïtat del sector primari, i cal assegurar-los, des de la col·lectivitat, per garantir-ne el futur.

Carla Güell

Sòcia de Resilience.Earth i de Miceli.Social. Arrelada a la Garrotxa i enamorada del territori i la veu dels pobles i comunitats rurals, de d’on catalitza i nodreix processos de resiliència i governança comunitària i territorial al servei de la Terra, a les ruralitats. Treballa en el camp de la governança comunitària, distribuïda i policèntrica, les polítiques públiques i la facilitació comunitària, des d’una perspectiva sistèmica i regenerativa.

Durant uns anys, ha partícipat de projectes com Frayba i Peace Brigades Internacionals amb líders indígenes d’Abya Yala i com a activista de drets humans, culturals i ecològics al territori que m’ha vist crèixer. Des de Balkar.earth treballa processos de descolonització interns i comunitaris.

Emprius és una oportunitat preciosa de pertànyer en un ecosistema emergent, des d’on catalitzar i nodrir propostes disruptives comunals arrelades als territoris rurals on habitem.

Maria Crehuet

Nascuda Valladolid després de viure en diverses ciutats i països, s’instal·la a Ordis, Alt Empordà, al 1973. Ceramista i professora d’arts plàstiques de professió. La comunicació ha sigut la seva passió: ràdio municipal, Ràdio Alt Empordà, on va ser redactora, locutora i després directora, i membre activa de les “Emissores Municipals de Catalunya”. Col·legiada al Col·legi de Periodistes per 5 anys de pràctica en la professió. Gabinet de premsa de l‘ajuntament de Castelló d’Empúries i responsable de comunicació interna i externa.És sòcia fundadora de CMES (Col·lectiu per un nou Model Energètic i Social Sostenible) i forma part de la XSE (Xarxa per la Sobirania Energètica) i de l’Economia del Be Comú de Girona

Ha tingut implicació a l’ajuntament d’Ordis, primer com a funcionària municipal amb diferents responsabilitats: cultura i ensenyament, turisme, medi ambient, coordinadora de les àrees de medi-ambient, habitatge, agricultura i participació. També com a regidora i alcaldessa des del 2003 al 2015. Consellera Comarcal. Presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya de 2011 al 2015. Actualment està al Consell Assessor de Micropobles i soc responsable de polítiques energètiques.

Emprius representa un ideal de funcionament social que sempre m’ha interessat

Gustavo Duch

Poeta, escriptor i pensador sobre la sobirania alimentària. Va fundar veterinaris sense fronteres al 1986 i en va ser director durant 18 anys. Forma part de la revista Sobirania Alimentària des de 2011, un espai de pensament crític dels moviments per la defensa d’un món rural viu. Des del 2019 participa a la cooperativa d’agitació social El Pa Sencer. Ha escrit diversos llibres de denuncia i defensant alternatives de transformació social com Lo que hay que tragar i Alimentos bajo sospecha o  ; també poesia i contes com la trilogia Mucha Gente Pequeña

Serà ambaixador a nivell Català ja que la seva participació en la revista Sobirania alimentària li permet fer de pont i altaveu de les propostes que giren al voltant de la recuperació de terres, la protecció d’aquesta, les propostes comunitàries, i, tot allò que vingui a reflexionar respecte a la cultura del “ruralisme”.

Si caminem cap a la terra comuna i a la comunitat amb la terra, podrem caminar indefinidament.

Anna Maria Capdevila

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’administració. Participant de diferents entitats socials, associacions i plataformes a nivell territorial. Des de fa 7 anys sòcia de TresCadires SCCL i des de fa 5 anys a Ponent Coopera – Ateneu Cooperatiu de Ponent.

Promovent i acompanyant els projectes col•lectius i transformadors a Ponent.

Per un món rural viu i vivible necessitem projectes col.lectius que hi arrelin amb força, com espero que pugui fer Emprius.