Patronat
Grup motor
Alba Hierro
Originària de Tortosa i doctora en matemàtiques. Membre de la Xarxa d’Economia Solidària des de 2012, des d’on ha impulsat el projecte d’alternatives de consum Pam a Pam i ha coordinat la Fira d’Economia Solidària. Sòcia de l’Ateneu la Base, a Poble Sec, una aposta comunitària al centre de Barelona. Des del 2021 viu al Baix Montseny i participa del projecte comunitari Can Tonal i construeix sobirania amb Vallbona Suport Mutu.
Ha estat organitzada en diversos col·lectius de base i fa una aposta ferma per la vida en comunitat, en totes les seves dimensions i alhora la confluència dels diferents eixos de lluita i espais organitzatius.
Crec que només organitzades i amb propostes col·lectives serem capaces de construir alternatives que ens permetin viure vides lliures que ens donin la força per lluitar i canviar el mon.
Laura Muixí
Membre de la cooperativa d’habitatge Cal Cases i impulsora de la Fundació Emprius. Ha viscut en projectes de vida comunitària des de fa més d’una dècada.
En l’àmbit laboral promou i acompanya cooperatives i entitats de l’economia social i solidària a la Catalunya central, des de l’Ateneu cooperatiu. També facilita grups des de la perspectiva de treball de processos. Els grups que acompanya són organitzacions, entitats d’economia social i solidària, comunitats de vida intencional, grups de cohabitatge i col·lectius polítics.
Emprius és una eina per fer un salt més enllà. Unim esforços des de col·lectius i trajectòries personals diverses, per impulsar una proposta que respon a les emergències actuals, des de l’àmbit rural i apostant pel comunal.
Sergi Caballero
Diplomat en Permacultura i assessor en Agricultura Regenerativa i tècnic en Agricultura Biodinàmica. Fundador del projecte comunitari i la Cooperativa Mas Les Vinyes, de Permacultura Íbera i de l’Associació de Permacultura de la Bioregió Nordest de la Península. També participa com a tècnic del cercle Agroalimentari a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i és tutor a l’Academia de Permacultura Íbera.
La seva passió és la producció alimentaria mitjançant la regeneració del sòl amb processos biològics. També gestionar el bestiar per a regenerar els ecosistemes (maneig holístic i PRV), el disseny de finques eficients, la implementació de sistemes agroforestals, horta regenerativa, el disseny en la línia clau, i el tancament de cicles són algunes de les estratègies que disposem per a rehidratar, regenerar el paisatge i recuperar la biodiversitat.
“Aposto per Emprius perquè necessitem mirades i estratègies holístiques territorials i d’enxarxament que vagin més enllà del disseny de projectes i finques aïllades i puntuals. Recuperar la mirada comunal és una gran oportunitat per a fer un paisatge inspirador i recuperar la fertilitat als sòls i la biodiversitat al paisatge.”
Pau Escrich
Enginyer en informàtica especialitzat en programari lliure, xarxe scomunitàries, tecnologies descentralitzades i vot digital. Ha col·laborat amb la UPC i la Fundació Guifi.net en recerca universitària. Fundador de QMP.cat, LibreMesh.org i LibreRouter.org en el món de les xarxes descentralitzades, i actualment dedicat a Vocdoni.io en el camp del vot digital sobirà.
Porta més de deu anys vivint en comunitats intencionals autogestionades, actualment membre fundador de La Tomassa. Activista defensor de la cultura hacker com a forma de vida aplicada a totes les àrees. Apassionat del coneixement lliure, veu l’enginyeria com una forma d’empoderament, i la tècnica com un mitjà clau per aconseguir sobirania i resiliència, dins i fora de la comunitat. Membre del grup motor d’Emprius.
Emprius obre el camí cap a la sobirania popular, el suport col·lectiu i la sostenibilitat ecosistèmica. L’única forma de fer front a les moltes crisis que ens precediran a nosaltres i a les pròximes generacions.
Ariadna Tremoleda – Mas Les Vinyes
La presidència de la Fundació Emprius recau en la Cooperativa Mas Les Vinyes, represetnada per l’Ariadna Tremoleda. L’Ariadna és Fundadora de la comunitat intencional i sòcia treballadora de la Cooperativa Mas Les Vinyes, assessora en permacultura, tècnica al cercle agroalimentari de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, al grup motor de la Càtedra del Món Rural de la UVIC-UCC i a la cooperativa de segon grau Miceli Social. Nascuda a Barcelona ciutat, ha estat militant en el moviment pel dret a l’habitatge i a diverses assemblees de barri a Barcelona i a Sabadell fins que l’any 2007 es traslladà al Montseny i començà formacions en agricultura biodinàmica i permacultura.
He impulsat la creació d’Emprius per recuperar una gestió del territori colectiva, relocalitzada i regenerativa per a poder transformar el sistema agroalimentari és la base de la transició ecosocial.
Ana Correro – La Tomassa
La secretaria d’Emrpius recau en la cooperativa La Tomassa, representada per l’Ana Correro. L’Ana és cofundadora del projecte comunitari La Tomassa, a les faldes del Montseny. Va estudiar humanitats, llengües i agroecologia, àmbit del qual és activista obstinada. Actualment, és sòcia treballadora de la cooperativa Arran de terra, dedicada a la dinamització agroecològica a Catalunya. Rema per la transició agroecològica posant èmfasi en el suport al sector primari, la creació i consolidació de projectes de transformació ecosocial, l’organització i vida en col·lectiu i actualment destina bona part del seu temps, energia i cos a la criança.
Emprius és una oportunitat per fer un salt decisiu, organitzar les ganes de canvi i llaurar els territoris que volem en col·lectiu.
Jordi Rubió
Soci fundador de Cal Cases i apassionat de la vida en comunitat. Treballa i milita a Entrepobles, una organització de solidaritat internacionalista que li ha fet d’escola política, igual que l’Ateneu Rosa de Foc. Enamorat de Guatemala on va viure uns anys fent de cooperant. Allà va comprovar que l’arquitectura colonial segueix encara dempeus i l’espoli capitalista no s’atura. Vinculat al camp des de petit per les oliveres familiars i actualment treballant la terra a Cal Cases.
És especialista en economia solidària i solidaritat internacionalista. Defensa que les relacions solidaries, de suport mutu, són la base de la vida que ens sosté. Creu que Emprius és una eina per promoure i possibilitar fer un salt d’escala en la construcció d’aquest ecosistema comunal.
Emprius em permet ser part d’una família encara més amplia per promoure la cultura comunal. Comunalisme o barbàrie!
Mandi Domingo
Enginyera d’obres públiques (UPC, 2009) i enginyera d’organització industrial (UPC, 2012). Formada en facilitació de grups (El camí de l’Elder i IFACE) i treball de processos (Fil a l’agulla). Va començar la meva militància a la universitat participant d’Enginyeria Sense Fronteres, l’Altre Forum i col·laborant amb la delegació d’estudiants. Des de llavors he passat per varies comunitats intencionals com Can Piella (Montacada i Reixac), Calafou (Vallbona d’Anoia), la Ruda (Manresa), Cal Cases (Santa Maria d’Oló), La Pallejana (Baix Montseny) i actualment participant de Can Parera de Canyes, cooperativa i comunitat intencional rural al baix Montseny.
Ha realitzat formacions de poder i lideratge, governança, resolució de conflictes i comunitats rurals, focalitzades en la gestió relacional i de grups. Actualment és sòcia de treball a la cooperativa Sostre Cívic, coordinant projectes en fase de desenvolupament com Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols), El Turrós (Argelaguer) i Palamós. Realitzant tasques de gestió de grup, facilitació i governança entre d’altres. A més coordina tots els projectes de convivència de la cooperativa en la seva vessant més grupal i de visió general. Així mateix, enfocada en els nous mons rurals i les comunitats intencionals. Vinculada als moviments socials desde ben jove, donant suport a estructures populars, així com la creació d’alternatives per a la revitalització dels mons rurals. Treballant amb un enfoc d’interseccionalitat i feminisme de forma transversal.
Crec que Emprius dona resposta a una necessitat bàsica d’accés a la terra i a l’habitatge, així com la preservació de la propietat col·lectiva evitant l’especulació i el lucre individual.
Ambaixadores
Natacha Filippi
Doctora en història, sòcia de l’Aresta Cooperativa i dels Corremarges, membre de l’Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall del Corb i implicada en associacions i col·lectius diversos. És investigadora, dinamitzadora i divulgadora en els àmbits de l’etnobotànica, la transició agroecològica i la sobirania alimentària.
Des del 2020, coordina els eixos d’agroecologia i gestió de recursos del projecte de dinamització transversal Territori de Vincles_Vall del Corb. Ho fa amb un enfocament sobre la diversificació agrària, el relleu generacional agrari i la silvopastura com a eina de gestió forestal sostenible. També ha participat en diferents projectes de dinamització local agroecològica i ha realitzat treballs de recuperació i transmissió de memòria local en territoris rurals, aplicant una perspectiva de gènere i analitzant la migració dels coneixements entre èpoques, comunitats i territoris així com l’evolució de la relació entre societat i paisatge.
Existeixen molts projectes col·lectius i transformadors rurals que posen en evidència la necessitat de recuperar, posar en valor i consolidar els vincles de suport mutu en els territoris rurals, base d’unes comunitats arrelades i fortes. Emprius és una oportunitat real per la consolidació d’aquestes comunitats.
Cecile Thevenot
Ha participat i participa de diferents espais comunitaris al territori com el Casal Popular Panxampla o el primer grup de consum de Terres de l’Ebre, La Vianda, amb 15 anys de vida. En aquest temps ha ajudat a crear nous grups de consum, bancs de llavors, mercats d’intercanvi, i espais de debat sobre sobirania alimentari.
Emprius representa l’eina que trobaba a faltar per promoure i facilitar un relleu agroecologic i recuperar el bé comú, més que necessaris.
Anna Maria Capdevila
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’administració. Participant de diferents entitats socials, associacions i plataformes a nivell territorial. Des de fa 7 anys sòcia de TresCadires SCCL i des de fa 5 anys a Ponent Coopera – Ateneu Cooperatiu de Ponent.
Promovent i acompanyant els projectes col•lectius i transformadors a Ponent.
Per un món rural viu i vivible necessitem projectes col.lectius que hi arrelin amb força, com espero que pugui fer Emprius.
Vanessa Freixa
Té un petit ramat de 8 ovelles i un hort. Acostuma a fer troc amb el que produeix. És llicenciada en Belles Arts i postgrau en Gestió Cultural, el seu treball s’ha centrat sempre en aprofitar els recursos del territori amb l’objectiu d’empoderar les poblacions locals. Va ser responsable de l’Escola de Pastors de Catalunya (2009-2017), del projecte Xisqueta que treballava la dinamització del pastoralisme a través de la llana i sòcia/treballadora de l’empresa de dinamització rural, mOntanyanes.
Des del voluntariat l’any 2003 va cocrear l’Associació Rurbans que dinamitza processos de participació a la comarca del Pallars Sobirà amb l’objectiu de debatre el model territorial, d’aquí sorgeix el que posteriorment va ser mOntanyanes i l’Escola de Pastors. Actualment participa al grup Sobiranies al Pallars Sobirà afavorint els debats sobre l’emergència climàtica i energètica. Implicada també en moviments de defensa i autonomia de la pagesia al Pirineu.
Es dedica a la creació artística, la divulgació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. Col·labora amb l’editorial Savanna Books i la revista Pantera generant continguts i fent la coedició de llibres com “Llavors. Som la Regeneració”. Ha codirigit el documental El no a l’os i col·labora en diversos mitjans amb articles vinculats a la ruralitat.
L’accés a la terra és la problemàtica principal que tenim i tindrem per tal d’afavorir una pagesia familiar en quantitat, que sigui dinàmica i que pugui portar a terme una pràctica agroecològica que sigui inspiradora per a altres; convertint-se d’aquesta manera en una de les solucions per enfrontar-se a la crisis climàtica i social. És d’urgència, doncs, iniciar processos de facilitació de la terra que permetin reproduir aquesta utopia necessària per a totes.
Gustavo Duch
Poeta, escriptor i pensador sobre la sobirania alimentària. Va fundar veterinaris sense fronteres al 1986 i en va ser director durant 18 anys. Forma part de la revista Sobirania Alimentària des de 2011, un espai de pensament crític dels moviments per la defensa d’un món rural viu. Des del 2019 participa a la cooperativa d’agitació social El Pa Sencer. Ha escrit diversos llibres de denuncia i defensant alternatives de transformació social com Lo que hay que tragar i Alimentos bajo sospecha o ; també poesia i contes com la trilogia Mucha Gente Pequeña
Serà ambaixador a nivell Català ja que la seva participació en la revista Sobirania alimentària li permet fer de pont i altaveu de les propostes que giren al voltant de la recuperació de terres, la protecció d’aquesta, les propostes comunitàries, i, tot allò que vingui a reflexionar respecte a la cultura del “ruralisme”.
Si caminem cap a la terra comuna i a la comunitat amb la terra, podrem caminar indefinidament.
Helena Guillén
Ramadera i formatgera a Montmelús, a la Cerdanya. Va iniciar el projecte de ramat en extensiu i formatgeria quan tenia 24 anys; en un principi havia de ser col·lectiu, però, de moment, ha esdevingut familiar. Des de l’època d’estudiant ha estat activa en organitzacions de barri i estudiantils. Ara a la Cerdanya, participa a la Plataforma STOP JJOO, a l’Associació Agroalimentària i a l’Ateneu Popular, tot i que el ramat i la formatgeria li deixen molt menys temps del que voldria per dedicar a altres projectes de la comarca o Pirineu.
Molt connectada amb el repte enorme de transformar el sistema agroalimentari cap a un model més just i ecològic. A la vegada, també conscient de que la lluita del sector primari per sobreviure és diària, a cada territori amb les seves concrecions. En el cas de la Cerdanya, la pressió turística i urbanística està deixant sense terra tots els productors que no en son propietaris, i hi ha una clara manca de logística i infraestructures col·lectives que permetin seguir amb la feina.
Davant de les probelmàtiques del sector primari, les productores, de manera individual, no tenim ni la força ni els recursos humans ni econòmics per no anar caient. És per això que crec que és tan necessària una organització com Emprius, que aporti el seu gra de sorra per aturar la despossessió del sector primari i per generar sortides de manera col·lectiva. L’accés a la terra i als mitjans de producció, ja siguin infraestructures o maquinària, són factors claus per la continuïtat del sector primari, i cal assegurar-los, des de la col·lectivitat, per garantir-ne el futur.
Armand Simón
Viu a Altron des de fa vint-i-set anys, és membre de la junta de l’associació de veïnes i de la federació de cases de turisme rural de Lleida. Ha passat per diversos moviments socials i militàncies: estudiantil, antimilitarista, ecologista, antiglobalització, en defensa de l’habitatge, sindical i independentista. Està afiliat a la CUP i la CGT. Forma part del sindicat d’habitatge del Pallars Sobirà, la Xarxa d’Economia Social del l’Alt Pirineu i de la plataforma Stop Jocs Olímpics-Pirineu Viu.
Organitza amb altres persones la fira de natura del Pallars des de fa divuit anys. Col·labora amb la Plataforma Contra l’Autopista Elèctrica i la PAH-Pallars. Participa al grup Sobiranies afavorint els debats sobre l’emergència climàtica, energètica, les problemàtiques del sector primari a la muntanya i d’altres qüestions relacionades amb el col·lapse del sistema capitalista. Administra diversos grups per promoure l’ús compartit de l’automòbil privat i difondre notícies, activitats i convocatòries relacionades amb els Pallars.
És imprescindible evitar que el capital financer acapari terres, cal recuperar les lluites globals perquè soles no ens salvarem, forçar una agenda política encaminada a la planificació dels recursos naturals i donar valor al món rural i a la simplicitat.
Maria Crehuet
Nascuda Valladolid després de viure en diverses ciutats i països, s’instal·la a Ordis, Alt Empordà, al 1973. Ceramista i professora d’arts plàstiques de professió. La comunicació ha sigut la seva passió: ràdio municipal, Ràdio Alt Empordà, on va ser redactora, locutora i després directora, i membre activa de les “Emissores Municipals de Catalunya”. Col·legiada al Col·legi de Periodistes per 5 anys de pràctica en la professió. Gabinet de premsa de l‘ajuntament de Castelló d’Empúries i responsable de comunicació interna i externa.És sòcia fundadora de CMES (Col·lectiu per un nou Model Energètic i Social Sostenible) i forma part de la XSE (Xarxa per la Sobirania Energètica) i de l’Economia del Be Comú de Girona
Ha tingut implicació a l’ajuntament d’Ordis, primer com a funcionària municipal amb diferents responsabilitats: cultura i ensenyament, turisme, medi ambient, coordinadora de les àrees de medi-ambient, habitatge, agricultura i participació. També com a regidora i alcaldessa des del 2003 al 2015. Consellera Comarcal. Presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya de 2011 al 2015. Actualment està al Consell Assessor de Micropobles i soc responsable de polítiques energètiques.
Emprius representa un ideal de funcionament social que sempre m’ha interessat
Carla Güell
Sòcia de Resilience.Earth i de Miceli.Social. Arrelada a la Garrotxa i enamorada del territori i la veu dels pobles i comunitats rurals, de d’on catalitza i nodreix processos de resiliència i governança comunitària i territorial al servei de la Terra, a les ruralitats. Treballa en el camp de la governança comunitària, distribuïda i policèntrica, les polítiques públiques i la facilitació comunitària, des d’una perspectiva sistèmica i regenerativa.
Durant uns anys, ha partícipat de projectes com Frayba i Peace Brigades Internacionals amb líders indígenes d’Abya Yala i com a activista de drets humans, culturals i ecològics al territori que m’ha vist crèixer. Des de Balkar.earth treballa processos de descolonització interns i comunitaris.
Emprius és una oportunitat preciosa de pertànyer en un ecosistema emergent, des d’on catalitzar i nodrir propostes disruptives comunals arrelades als territoris rurals on habitem.
Consell assessor
Núria Rosés
Directora, gestora i coordinadora d’equips de treball amb mirada sistèmica: direcció de programes educatius -creació, gestió i execució de programes educatius i formatius per a la transformació social,
ambiental i personal-, i acompanyament conscient d’equips de treball perquè responguin autènticament a allò que són. És especialista en facilitació i acompanyament de grups, equips de treball, col·lectius i comunitats, basats en el pensament Sistèmic Humanista, la visió de Treball de Processos, les Eines Sistèmiques per a les organitzacions, i la revisió dels Lideratges i la Creativitat en els grups.
Va ser sòcia fundadora del projecte del Mas Franch (2005 – 2016), una cooperativa de treball gestionada com a comunitat intencional, dedicada a gestionar un espai de formació i transformació personal, ambiental i social, basada en la permacultura, la sistèmica humanista i l’activisme. Participa des del 1990 al projecte d’educació, formació i innovació social Tasca SL que ha creat la cooperativa de serveis Angular.coop. Ha fet projectes de sostenibilitat aplicada des de diferetns àmbits com la recerca, la cooperació internacional i l’educació.
M’interessa participar en propostes que miren la comunitat (i allò col·lectiu) com un ecosistema humà viable i sostenible en el temps,
Xavi Palos Ezquerra
Veí de Sant Andreu (originari de Albalate del Arzobispo, Terol), secretari general de la Xarxa d’Economia Solidària i president de la Fundació Roca i Galès. Des del segle passat participant en els moviments socials: lluita estudiantil, Ateneu Llibertari de Sant Andreu, CGT, CEL (Col·lectiu Ecologista Llibertar), Ràdios Lliures (Agora i Krak). Vinculat al moviment cooperatiu des de fa més de 30 anys a traves de Missatgeria Trèvol i Quèviure, actualment a la XES (Xarxa d’Economia Solidària ) i a la Fundació Roca Galès.
Necessitem eines com la Fundació Emprius per aconseguir una economia de la vida
Guiomar Vargas Gómez
Sòcia impulsora de la comunitat i cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, Cal Cases, i mare de dos adolescents. Actualment treballant des de l’economia social i solidària a Perviure, en l’impuls i promoció de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, acompanyant en l’àmbit de la governança i la cohesió. Diplomada en Treball de processos, facilita i acompanya a grups, organitzacions i comunitats a gestionar tensions i conflictes interns; oferint eines i capacitació per a enfortir les pròpies organitzacions i promoure l’autogestió i governança interna.
Formada en l’àmbit de les ciències humanes i socials, ha treballat com a tècnica de Plans de desenvolupament comunitari en diferents municipis de Catalunya, impulsant i promovent la participació de persones i entitats en la presa de decisions sobre les polítiques públiques dels barris i municipis, amb l’objectiu d’enfortir la cohesió i combatre les desigualtats. Ha impartit formacions a càrrecs tècnics i polítics, i realitzat assessoraments i acompanyaments a l’administració i entitats per impulsar processos de participació en l’àmbit educatiu, de polítiques de joventut, culturals i de cohesió.
Aportant des de l’experiència del treball comunitari i de la vida en comunitat durant aquests anys, i amb la mirada de la facilitació que ajuda a posar més consciència en com ens relacionem i com usem el poder.
Emprius em connecta amb el repte de construir comunitat, no només la pròpia, sinó treballant amb les altres per fer-la més amplia, de manera participada, coherent, sostenible en el temps i amb una visió compartida.
Anna Boix
Facilitadora de grups i formadora. Sòcia treballadora de la cooperativa Fil a l’agulla, des d’on acompanya organitzacions, equips i comunitats a alinear-se amb els seus somnis, en diàleg amb l’entorn i tenint cura de les persones i les relacions que conformen el grup. Llicenciada en Biologia, post-graduada en Cultura de Pau i en Atenció Psicosocial en contextos de violència política i catàstrofes, la seva vocació es va anar forjant en paral·lel, al cau, on la vida en grup, el servei i l’amor a la natura eren i són valors cabdals.
Amb arrels profundes a Gironella, la terra l’ha cridat fort, des de sempre. Amb els anys, ha après que per habitar-la en pau, necessita arrels i necessita ales: arrels per amarrar-se fort a la Vida, ales per somiar, accionar, transformar.
M’interessen els vincles de veïnatge, allò que ens connecta entre persones en un territori i amb el territori. La Fundació Emprius somia fer créixer en quantitat i qualitat aquests vincles, i ho fa amb generositat i responsabilitat cap a les futures generacions. Com podria no ser-hi?
Clara Pardo Gromaches
Arquitecta especialitzada en bioconstrucció i rehabilitació d’arquitectura del món rural i professional multi-disciplinar. Treballa per impulsar projectes de cohabitatge auto-sostenibles en el món rural des de tres àrees diferents: l’arquitectura col·laborant amb l’estudi Auquer i Prats, l’acompanyament professional a grups de cooperatives d’habitatges amb Undos Arquitectura Coop, la tecnologia descentralizada com a membre de l’equip intern de dOrg DAO (coop digital) i assessora de W3ST Embassy; i fent difusió de bones pràctiques a través de la fotografia (claragromaches.com), l’educació (professora visitant de l’UdG) o conferenciant (COAC, ETHBcn, DreamDAO,etc).
Està especialitzada en arquitectura bioclimàtica i auto-sostenible. Cooperatives d’habitatges. Experiència i desenvolupament estratègic d’organitzacions. Li interessa especialment el desenvolupament rural, l’arquitectura auto-suficient, l’auto-organització col·lectiva, alternatives en els models d’habitatge i recuperació de patrimoni.
Em motiva formar part d’Emprius per seguir impulsant la ruralització per auto proveir-nos d’un habitatge estable, d’independència energètica i gestió dels recursos naturals de forma eficient i colectiva.
David Algarra Bascón
Autor de l’obra “El comú català. La història dels que no surten a la història” (octubre del 2015). Des de llavors s’ha dedicat a fer divulgació sobre el comú, mitjançant xerrades i articles en publicacions. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat a finals dels seixanta i resident actualment a la Conca d’Òdena. És enginyer informàtic de professió, soci fundador de l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia, així com horticultor aficionat i col·laborador en diferents grups de reflexió sobre la transformació social
Un empriu històric era un dret d’aprofitament que tenia una comunitat a alous i béns comunals en els quals el domini directe era d’altri, en un temps en què les propietats eren obertes i estaven condicionades a multitud de drets d’ús veïnal. En aquest sentit, crec que Emprius pot aportar en la transició cap a un model de societat més comunitari, creant alternatives diferents de les que ofereix el binomi Estat-Capital imperant en l’actualitat.
Arnau Montserrat
Habitant de la Vall de Can Masdeu, territori ecosocial comunitari on coordina una part dels horts comunitaris. Dinamitza el blog Remenat i el cicle formatiu MAns a la Terra amb el que visita diferents projectes de la xarxa agroecològica urbana Ruralitzem. Coorganitza Veus per la Sobirania Alimentària. També fa formacions de ball i autogestió de la Salut.
Il potere è logistico (graffiti dels estibadors italians en vaga)
Alfons Pérez
Treballa per la justícia climàtica i la sobirania energètica. Actualment combino la meva feina a l’ODG amb la de professor associat a la UPC. Ha fet el seguiment de les cimeres climàtiques de la Convenció Marc de les Nacions Unides des de 2009, al principi amb la Universitat Politècnica de Catalunya -UPC- i després a l’Observatori del Deute en la Globalització -ODG-. Des de l’ODG ha impulsat i participat d’espais com la Xarxa per la sobirania energètica i la Xarxa per la Justícia Climàtica. A més ha participat en grups locals de Vilanova i la Geltrú: Endimari, Ateneu Vilanoví, Cooperativa de Consum La Vinagreta, TransicióVNG; relacionats amb la vida política i cultural de la ciutat.
Vull ser part d’Emprius perquè ens calen alternatives que reptin la propietat privada des del comú. A més, confio en les persones que en formen part. Comú i comunitat.
Jesús Carrión
Emprius apunta a la creació de realitats comunals que posin en el centre la vida. Crear realitats comunals autogestionades és el camí cap a la desconnexió del capitalisme salvatge i depredador.
Ramon Pascual
La vida del Ramon Pascual ha estat lligada al cooperativisme. Va iniciar la seva activitat a la cooperativa Abacus a l’any 1971 on va estar actiu fins al 2002 i ha estat coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 des del 2002 fins el 2018. Actualment es membre del consell rector de Coop57 i responsable del Comité de riscos. També participa activament a l’Oliver i ha acompanyat a la Directa en la seva transformació en cooperativa.
Des de Coop57 aposta pel desenvolupament de les comunitats energètiques i el concepte de sol comunitari. Defensa l’autogestió i els projectes comunitaris com eines imprescindibles per a la transformació social.
Crec que Emprius pot ser una nova eina de desenvolupament comunitari i d’equilibri territorial amb tot el que això significa.
Ignasi Vilarasau
Format com enginyer de forests, la seva passió vital és el bosc en totes les seves dimensions. S’ha especialitzat en la gestió forestal, des de la planificació (redacció i seguiment de plans tècnics de gestió i millora forestal) fins a l’execució de les actuacions silvícoles (les tallades, les estassades, etc…). Treballa tant en finques de propietat privada com de propietat pública (d’ajuntaments, veïnals, de la Generalitat…). També és grimpador d’arbres i arboricultor. Així coneix des de l’arbre com a individu fins al bosc com a comunitat.
Ha treballat en cooperatives de gestió forestarl com Ceuró SCCl o Forest4 SCCL. Actualment també està a la junta de l’Agrupació de Defensa Forestal Quercus, mirant de fer un cop de mà en la prevenció i l’extinció d’incendis, actualment la principal amenaça pels nostres boscos. A nivell personal forma part de l’ecoxarxa del Bages, i participa en altres iniciatives d’ajuda mútua amb veïns del seu territori.
Em sembla cabdal la figura d’una entitat facilitadora a obtenir l’accés a la terra de projectes transformadors i comunitaris, ja que actualment és molt complicat i car.
Raquel Prado
Barcelonina dedicada al dret, els projectes socials i les polítiques públiques. Estudia els comuns urbans des del 2016 des de una aproximació socio-jurídica, i des del 2020 també els comunals, el seu marc jurídic i governança. Participa de diverses xarxes i grups de treball rurals de tot l’estat.
Quan més aprofundeixo i observo la realitat i el potencial dels comunals, més convençuda de que és la única economia que ens permetrà construir contextos realment humans, ecològics i feministes. Crec que Emprius es un projecte estratègicament importantíssim per avançar més ràpid, totes juntes, envers una millor realitat en el marc de l’economia del procomú. Des del punt de vista socio-jurídic te la valentia d’imaginar i posar en marxa una actualització del comunal que ens permeti començar a superar l’actual sistema capitalista.
Entitats col·laboradores
Coopdera
Pensem que projectes com Emprius faciliten la gestió comunitària i comunal de recursos, i poden ser una eina per millorar l’accés a l’habitatge, a la terra i als mitjans de producció des de les ruralitats.