Raquel Prado

Barcelonina dedicada al dret, els projectes socials i les polítiques públiques. Estudia els comuns urbans des del 2016 des de una aproximació socio-jurídica, i des del 2020 també els comunals, el seu marc jurídic i governança. Participa de diverses xarxes i grups de treball rurals de tot l’estat.

Quan més aprofundeixo i observo la realitat i el potencial dels comunals, més convençuda de que és la única economia que ens permetrà construir contextos realment humans, ecològics i feministes. Crec que Emprius es un projecte estratègicament importantíssim per avançar més ràpid, totes juntes, envers una millor realitat en el marc de l’economia del procomú. Des del punt de vista socio-jurídic te la valentia d’imaginar i posar en marxa una actualització del comunal que ens permeti començar a superar l’actual sistema capitalista. 

Anna Boix

Facilitadora de grups i formadora. Sòcia treballadora de la cooperativa Fil a l’agulla, des d’on acompanya organitzacions, equips i comunitats a alinear-se amb els seus somnis, en diàleg amb l’entorn i tenint cura de les persones i les relacions que conformen el grup. Llicenciada en Biologia, post-graduada en Cultura de Pau i en Atenció Psicosocial en contextos de violència política i catàstrofes, la seva vocació es va anar forjant en paral·lel, al cau, on la vida en grup, el servei i l’amor a la natura eren i són valors cabdals.

Amb arrels profundes a Gironella, la terra l’ha cridat fort, des de sempre. Amb els anys, ha après que per habitar-la en pau, necessita arrels i necessita ales: arrels per amarrar-se fort a la Vida, ales per somiar, accionar, transformar.

M’interessen els vincles de veïnatge, allò que ens connecta entre persones en un territori i amb el territori. La Fundació Emprius somia fer créixer en quantitat i qualitat aquests vincles, i ho fa amb generositat i responsabilitat cap a les futures generacions. Com podria no ser-hi?

Clara Pardo Gromaches

Arquitecta especialitzada en bioconstrucció i rehabilitació d’arquitectura del món rural i professional multi-disciplinar. Treballa per impulsar projectes de cohabitatge auto-sostenibles en el món rural des de tres àrees diferents: l’arquitectura col·laborant amb l’estudi Auquer i Prats, l’acompanyament professional a grups de cooperatives d’habitatges amb Undos Arquitectura Coop, la tecnologia descentralizada com a membre de l’equip intern de dOrg DAO (coop digital) i assessora de W3ST Embassy; i fent difusió de bones pràctiques a través de la fotografia (claragromaches.com), l’educació (professora visitant de l’UdG) o conferenciant (COAC, ETHBcn, DreamDAO,etc).

Està especialitzada en arquitectura bioclimàtica i auto-sostenible. Cooperatives d’habitatges. Experiència i desenvolupament estratègic d’organitzacions. Li interessa especialment el desenvolupament rural, l’arquitectura auto-suficient, l’auto-organització col·lectiva, alternatives en els models d’habitatge i recuperació de patrimoni.

Em motiva formar part d’Emprius per seguir impulsant la ruralització per auto proveir-nos d’un habitatge estable, d’independència energètica i gestió dels recursos naturals de forma eficient i colectiva.

Xavi Palos Ezquerra

Veí de Sant Andreu (originari de Albalate del Arzobispo, Terol), secretari general de la Xarxa d’Economia Solidària i president de la Fundació Roca i Galès. Des del segle passat participant en els moviments socials: lluita estudiantil, Ateneu Llibertari de Sant Andreu, CGT, CEL (Col·lectiu Ecologista Llibertar), Ràdios Lliures (Agora i Krak). Vinculat al moviment cooperatiu des de fa més de 30 anys a traves de Missatgeria Trèvol i Quèviure, actualment a la XES (Xarxa d’Economia Solidària ) i a la Fundació Roca Galès.

Necessitem eines com la Fundació Emprius per aconseguir una economia de la vida

Núria Rosés

Directora, gestora i coordinadora d’equips de treball amb mirada sistèmica: direcció de programes educatius -creació, gestió i execució de programes educatius i formatius per a la transformació social,
ambiental i personal-, i acompanyament conscient d’equips de treball perquè responguin autènticament a allò que són. És especialista en facilitació i acompanyament de grups, equips de treball, col·lectius i comunitats, basats en el pensament Sistèmic Humanista, la visió de Treball de Processos, les Eines Sistèmiques per a les organitzacions, i la revisió dels Lideratges i la Creativitat en els grups.

Va ser sòcia fundadora del projecte del Mas Franch (2005 – 2016), una cooperativa de treball gestionada com a comunitat intencional, dedicada a gestionar un espai de formació i transformació personal, ambiental i social, basada en la permacultura, la sistèmica humanista i l’activisme. Participa des del 1990 al projecte d’educació, formació i innovació social Tasca SL  que ha creat la cooperativa de serveis Angular.coop. Ha fet projectes de sostenibilitat aplicada des de diferetns àmbits com la recerca, la cooperació internacional i l’educació.

M’interessa participar en propostes que miren la comunitat (i allò col·lectiu) com un ecosistema humà viable i sostenible en el temps,

Arnau Montserrat

Alfons Pérez

Treballa per la justícia climàtica i la sobirania energètica. Actualment combino la meva feina a l’ODG amb la de professor associat a la UPC. Ha fet el seguiment de les cimeres climàtiques de la Convenció Marc de les Nacions Unides des de 2009, al principi amb la Universitat Politècnica de Catalunya -UPC- i després a l’Observatori del Deute en la Globalització -ODG-. Des de l’ODG ha impulsat i participat d’espais com la Xarxa per la sobirania energètica i la Xarxa per la Justícia Climàtica.  A més ha participat en grups locals de Vilanova i la Geltrú: Endimari, Ateneu Vilanoví, Cooperativa de Consum La Vinagreta, TransicióVNG; relacionats amb la vida política i cultural de la ciutat.

Vull ser part d’Emprius perquè ens calen alternatives que reptin la propietat privada des del comú. A més, confio en les persones que en formen part. Comú i comunitat.

Ramon Pascual

La vida del Ramon Pascual ha estat lligada al cooperativisme. Va iniciar la seva activitat a la cooperativa Abacus a l’any 1971 on va estar actiu fins al 2002 i ha estat coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 des del 2002 fins el 2018. Actualment es membre del consell rector de Coop57 i responsable del Comité de riscos. També participa activament a l’Oliver i ha acompanyat a la Directa en la seva transformació en cooperativa.

Des de Coop57 aposta pel desenvolupament de les comunitats energètiques i el concepte de sol comunitari. Defensa l’autogestió i els projectes comunitaris com eines imprescindibles per a la transformació social.

Crec que Emprius pot ser una nova eina de desenvolupament comunitari i d’equilibri territorial amb tot el que això significa.

Ignasi Vilarasau

Format com enginyer de forests, la seva passió vital és el bosc en totes les seves dimensions. S’ha especialitzat en la gestió forestal, des de la planificació (redacció i seguiment de plans tècnics de gestió i millora forestal) fins a l’execució de les actuacions silvícoles (les tallades, les estassades, etc…). Treballa tant en finques de propietat privada com de propietat pública (d’ajuntaments, veïnals, de la Generalitat…). També és grimpador d’arbres i arboricultor. Així coneix des de l’arbre com a individu fins al bosc com a comunitat.

Ha treballat en cooperatives de gestió forestarl com Ceuró SCCl o Forest4 SCCL. Actualment també està a la junta de l’Agrupació de Defensa Forestal Quercus, mirant de fer un cop de mà en la prevenció i l’extinció d’incendis, actualment la principal amenaça pels nostres boscos. A nivell personal forma part de l’ecoxarxa del Bages, i participa en altres iniciatives d’ajuda mútua amb veïns del seu territori.

Em sembla cabdal la figura d’una entitat facilitadora a obtenir l’accés a la terra de projectes transformadors i comunitaris, ja que actualment és molt complicat i car.

Guiomar Vargas Gómez

Jesús Carrión

David Algarra Bascón

Autor de l’obra “El comú català. La història dels que no surten a la història” (octubre del 2015). Des de llavors s’ha dedicat a fer divulgació sobre el comú, mitjançant xerrades i articles en publicacions. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat a finals dels seixanta i resident actualment a la Conca d’Òdena. És enginyer informàtic de professió, soci fundador de l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia, així com horticultor aficionat i col·laborador en diferents grups de reflexió sobre la transformació social

Un empriu històric era un dret d’aprofitament que tenia una comunitat a alous i béns comunals en els quals el domini directe era d’altri, en un temps en què les propietats eren obertes i estaven condicionades a multitud de drets d’ús veïnal. En aquest sentit, crec que Emprius pot aportar en la transició cap a un model de societat més comunitari, creant alternatives diferents de les que ofereix el binomi Estat-Capital imperant en l’actualitat.