“Fem cumó”, proposta guanyadora del Premi Emprius 2024!
“Fem cumó. Passat, present i futur del comunal a Sapeira i a la vall de la Terreta” ha estat la proposta guanyadora del Premi Emprius 2024. La podeu descarregar en PDF aquí.
Aquesta ha estat la decisió unànime del jurat, que fa uns dies es va reunir per deliberar i prendre la decisió.
La proposta ha estat presentada per Usnea RP, projecte col·lectiu agroecològic ubicat a Sapeira, a la Vall de la Terreta, al Pallars Jussà.
Aquest darrer cap de setmana ens hem trobat amb Usnea a Vilamitjana, a la 2a Àgora Pallaresa, els hem donat el diploma del Premi i els hem fet una entrevista.
LA PROPOSTA
“Cumó” és el nom que rep a Sapeira l’organització col·lectiva veïnal de treball i realització tasques de manteniment i construcció en espais o infraestructures comuns. Aquest tipus de treball en altres territoris s’ha anomenat “treball a jova”, “fer comú”, “auzolan”, “trabajo a concejo”, “trabajo a zofra”, “facendera”, “sestaferia”, “minga”…
Proposen tirar endavant un projecte d’investigació que serveixi “com a exercici de memòria i justícia col·lectiva, però també com a estratègia per impulsar una transformació social en territoris rurals”.
A la proposta presentada, plantegen els següents objectius:
- Generar coneixement sobre el comunalisme històric i la seva herència al poble de Sapeira, amb especial èmfasi en la gestió comunal del bosc, contribuint al coneixement general d’aquesta temàtica.
- Analitzar les principals potencialitats i limitacions per a avançar cap a models realistes de recuperació dels béns i usos comunals a Sapeira, adaptables a altres territoris.
- Generar interès i situar el comunalisme en el debat públic a Sapeira i la Vall de la Terreta, així com posteriorment fora d’aquest territori, amb la presentació dels resultats de la investigació a través de la projecció de la peça audiovisual que es realitzarà com a part del projecte.
La proposta inclou la recerca i consulta de fonts primàries i secundàries, entrevistes (a veïnes, ramaders de la vall, persones vinculades a l’administració pública local i supralocal, persones expertes en comunalisme i/o en història de la vall, etc.) i activitats participatives (un acte divulgatiu sobre el comunal i la gestió forestal, dos cumós, un taller d’escenaris de futurs respecte els comunals i la presentació final de la peça audiovisual) i una peça audiovisual que servirà com a eina de difusió de la tota la qüestió, generada a partir d’aquestes entrevistes, cumós i tallers.
Per a la part audiovisual, comptaran amb la col·laboració de David Andreu Solà, realitzador de documentals com “Aigua Tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic” o “Territori cooperatiu”.
Ens explica un dels integrants d’Usnea:
“El comunal era allò que feia molt més fàcil la vida al poble. A causa d’agents externs, el poble es va deshabitar completament, els habitants de Sapeira als anys 60 van haver d’emigrar forçosament a la ciutat i van ser desposseïts de tots aquests béns comunals, tant el bosc com altres infraestructures que tenien, així com tots aquells usos i costums que els feien ser en part qui eren, i com organitzaven la seva vida. Aquí és on creiem que hi ha un punt de fer justícia, que és restaurar, com a mínim a nivell conceptual, aquests costums, aquests usos comunitaris i de fer la vida més vivible a través d’ajuntar-te amb les persones amb qui convius. Fer recerca històrica i també portar-ho a l’actualitat. Veure quins d’aquests usos i costums podem seguir aprofitant i segueixen sent vigents i útils, i quins altres ens podem inventar perquè tenim necessitats diferents dels nostres avantpassats, però seguim tenint també aquesta dimensió social.”
EL COL·LECTIU
Usnea RP són en Jaume, en Joan, l’Ana i en Víctor, quatre joves que han decidit fer una aposta col·lectiva pel món rural i el sector primari. El projecte es troba en una fase inicial, però ja han fet i estan fent molta feina. Són quatre persones amb una comunitat al darrere: el veïnat del poble –que està oferint molt recolzament–, gent de la vall de la Terreta i la xarxa d’amistats que tenen, que també s’estan apropant al territori a través del projecte i d’activitats i jornades que es van organitzant.
Ara mateix, entre altres coses, estan agafant el relleu d’una explotació apícola d’un veí del poble d’una altra generació, qui els hi està ensenyant els seus coneixements, i a partir d’aquí es generen vincles que van més enllà d’això. També estan entrant a la qüestió de la gestió forestal i la llenya, i plantegen en un futur implicar-se en un projecte de ramaderia extensiva en vistes també a tenir una formatgeria.
EL JURAT
El Jurat d’aquesta primera edició del Premi, tal i com s’explicava a les Bases, ha estat conformat per:
- David Algarra Bascón. Informàtic de professió, estudiós de la història des de baix, autor del llibre “El comú català. La història dels que no surten a la història” i d’altres articles sobre el tema.
- Federica Ravera. Investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona. Amb un bagatge d’estudis i activisme en el món
rural i l’agroecologia, fa recerca principalment en àrees de muntanya, en temes de gènere i amb una mirada ecofeminista. És autora del llibre
“Dones de la muntanya”. - David Segarra i Soler. Periodista, documentalista i dissenyador gràfic. Director de documentals i treballs audiovisuals com “Savis de l’horta”, “Renaixem”, “Per molt que bufe el vent”…
- Mar Carrera i Vendrell. Periodista i editora a l’editorial cooperativa Pol·len Edicions.
- Joan Pedragosa. Membre d’Emprius i del projecte divulgatiu Reconstruir el Comunal (membre del Jurat amb veu, però només amb vot en cas d’empat, cosa que no va passar).
EL PREMI
El Premi Emprius té com a objectiu posar en valor el comunalisme: el que ha existit en el passat, i en general ocupa un lloc inexistent o marginal en la nostra memòria històrica; el que queda en el present i el que s’està intentant recrear; i el comunalisme com a proposta de futur, per afrontar les crisis i reptes que tenim al davant a nivell social, humà i ecosistèmic.
Entenem per comunalisme tota una sèrie de formes d’organització social relacionades amb la tinença i la gestió comunal i col·lectiva de recursos, i els drets comunals sobre aquests; la democràcia directa i la participació activa comunitària; les relacions socials de reciprocitat i suport mutu… Apostem per una transformació social on aquest tipus d’estructures, formes i lògiques tinguin cada vegada més pes, perquè pensem que poden aportar solucions a molts problemes que patim.
El premi són 800€. La meitat es dóna ara, i la meitat es donarà quan el treball descrit a la proposta hagi estat realitzat, en el termini de màxim 1 any.
Des de Fundació Emprius farem tot el que puguem fer fer difusió del treball realitzat, perquè tingui el major ressò i impacte social possible.
13 PROPOSTES PRESENTADES
En aquesta primera edició del Premi Emprius s’han presentat 13 propostes:
- Els boscos comunals de Campelles
- Custòdia comunal de finques rústiques mitjançant l’adquisició per micromecenatge
- Fem visible el comunalisme: passat, present i futur. Maleta pedagògica
- Comunalisme a Catalunya. Un camí cap al futur
- El comunalisme en acció
- Origen i destí
- Els emprius com a béns comunals
- L’habitatge col·lectiu com a punta de llança per a la comunalització del territori
- El suport mutu com a eina de solidaritat. La Germandat de Socors Mutus del Sant Crist de Bellvei
- En defensa dels comunals: expropiació, resistència i repressió al comunal Berguedà (segles XIX-XX)
- Fem cumó. Passat, present i futur del comunal a Sapeira i a la vall de la Terreta
- La presència dels comunals a la Catalunya Nova
- Els béns comuns urbans com a dispositiu per materialitzar el dret a la ciutat
Només una ha pogut ser premiada, però moltes eren realment interessants, i tant de bo es puguin tirar endavant d’alguna manera en algun moment.
Des de Fundació Emprius considerem exitosa la primera edició del premi, valorant la quantitat i la qualitat de propostes presentades.
ANTECEDENTS HISTÒRICS
Entre els anys 1897 i 1918, la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas va organitzar 21 concursos de treballs sobre entorn de la temàtica del “dret consuetudinari” i l’“economia popular”, qüestions estretament relacionades amb el comunalisme històric del món rural peninsular. S’hi van presentar 50 memòries i se’n van premiar 22. El corrent d’interès acadèmic d’aquella època es va generar a partir d’obres com “Colectivismo agrario en España” i “Derecho consuetudinario y economía popular de España” de Joaquín Costa.
Des d’Emprius esperem que el nostre gra de sorra serveixi per posar en valor el comunalisme, i no pensant exclusivament en l’àmbit acadèmic.
PREMI EMPRIUS 2025
Des de Fundació Emprius anunciem que l’any que ve s’organitzarà una segona edició del Premi Emprius. Tant les persones que heu participat en aquesta i no heu guanyat, com les que no vau participar per falta de temps o d’altres circumstàncies, us ho podreu tornar a plantejar!
.